EN FLAMES

Sé que recorro a tu en les meves nits de llàgrimes, quan ja sembla que no hi penso… però ets l’únic que encara no m’ha deixat.
Tot al meu voltant es reorganitza i jo torno a desencaixar amb tot. Voldria desfer-me i esperar que algú passés pel meu cantó i em moldegés per almenys saber del cert que hi ha una persona que li agrada com sóc.
Sé que sóc joguina per a molts i que en tinc la culpa per permetre-ho... però no puc evitar no exigir-los més.
Hauria de canviar a aquestes altures... però no tinc prou fang per fer-ho, ni prou drogues per creure-m’ho. Així doncs, em resignaré a caminar sola i a allunyar-me de tot allò que se suposa que té sentit.
Un no-res caminant cap a un més enllà per trobar la fi del món.
Esperaré que ell m’aculli al seu reialme i que les seves mans em llaguin la pell en l’únic moment que espero sentir el foc de l’amor.
Llàgrimes de gel i sospirs de fum, cor de plom i cervell en flames. Tota jo seré un munt d’elements primaris traduïts en cendra i enduts pel vent, per sempre dispersos en l’univers,... només quedarà l’enyorança de no haver estat prou valenta per cridar que hauria après a estimar...
... si tu me n’haguessis volgut ensenyar.

servido por luziferia 1 comentario compártelo