FES-ME MAL

M’agrada sentir les seves mans a la pell, quan em porta i em mou, quan sense voler em toca més avall de l’esquena, quan els seus ulls somriuen i em deixen veure el seu costat luxuriós.
M’agrada quan em mira i endevino què vol. Quan és tacte només, quan és aire calent darrera el meu coll... Quan llisca els seus dits per la cintura del pantaló i busca la goma del tanga, petitet, vermell, que tant li agrada... quan l’enrotlla al seu dit mentre em xiuxiueja a prop dels meus llavis: “mossega’m i fes que em faci mal no poder tenir-te aquesta nit”.
Les meves mans a la seva cintura, obertes com flors sobre el seu estómac, recorrent un mapa de relleus quadrats amb solcs prominents, dibuixant una rajola de xocolata negra, de la que em donaven quan era petita i que ara tinc prohibida.
Els nostres cossos s’acosten, ell m’estreny la cintura, fort, com si em volgués escapar, mentre l’apreso per l’esquena, enllaço les meves mans darrera seu, enfonsant-me als seus pantalons, per sota la roba interior... el sento créixer una mica a les meves cuixes quan el mossego, quan els nostres llavis s’apropen amb timidesa i alhora desig.
Ens aprenem de memòria amb les mans, dansem junts en una absència de melodia, en un ritme que només sentim nosaltres, l’escalfor de les seves mans em travessa l’ànima... el desitjo cada cop més, a cada centímetre que avança per la meva cintura.
Sento com puja a poc a poc, fins a trobar-se amb els meus pits, esperant el torn de ser una part més del seu joc, per barallar-se amb el tacte de les seves mans, mentre jo sento la seva respiració prop de la meva boca, que beso suaument, que no puc evitar comparar amb la fruita calenta del capvespre...
El prenc dels canells, aturo la dansa que comença a sobre el meu vendre entre les seves mans i elles, les tovetes que tant li agraden. Em separo uns centímetres del seu cos que comença a cremar. Obre els ulls i em mira. Pregunta “per què pares?”. Somric. Me’l miro, agafat encara dels canells... ell té les mans obertes, i vol agafar-me de la cintura, però no el deixo. El deixo anar. I li dono la volta. El tinc d’esquena ara, i l’atrapo per la cintura, jugo amb la seva xocolata fins que em quedo quieta i poc a poc entro dins els seus pantalons, estrets de cintura. Recorro part de la seva selva salvatge i tropical. Està cremant, humida i plena de vida. Comprovo que segueix viu allà baix. Ell m’agafa per les galtes del cul quan nota que l’estic tocant i que no hi tinc cap mena de recança... tira el cap enrere i em diu “ets una malparida, m’estàs posant massa calent, i no aguantaré dormir al teu costat sense poder-te ni tocar...”
Ràpidament trec les mans del seu amagatall i li dono la volta de nou. Me’l miro, somrient i col·locant una cama entre les seves li prenc la cara i el beso, amb força. Ell em correspon mossegant-me el llavi, sentint la seva llengua juganera dins la meva boca, el seu membre erecte fregant contra la meva Venus, cosa que fa que el foc que crema dins meu sigui més violent, que la flama de neix de les meves mans vulgui apagar-se contra la seva pell.
En poca estona sent com les tovetes despunten sota la meva brusa, sent que el desig que ell sentia abans que jo ja és compartit i que ens serà difícil deixar de tocar-nos mentre les mossegades segueixin obrint camí al que sens dubte serà inevitable.
“vigila el que demanes, podria fer-se realitat".

servido por luziferia 2 comentarios compártelo